Filipinos de Artiach: Visita a Global city

El nostre tercer dia, també banyat per una tempesta tropical, l’hem viscut a Global City, dinant en un típic restaurant filipí. El menú seleccionat han estat gambetes amb una boníssima salsa de coco, cabrit, porc, una sopeta i acompanyat d’arròs que ens han servit dins d’una canya de bambú familiar. Després les postres, gelat de coco amb mango, “turrón” que com podeu suposar no és turró al uso, i una compota amb gust de coco.

Tot el dinaret banyat per la pluja exterior, mentre nosaltres ens moríem de fred dins del restaurant, els aires condicionats els tenen a tota hòstia!!!

Un altre costum filipí és menjar sense ganivet. La taula està parada amb la forquilla a mà esquerra i la cullera a mà dreta. Cosa que complica una mica alhora de tallar la carn i acabes menjant amb els dits. I suposo que si demanes un ganivet te’l porten, però allí donde fueres haz lo que vieres. Segons el Jordi, aquest costum ve de l’època espanyola, es veu que per evitar temptacions, no permetien que els filipins mengéssin amb ganivet, no fos cas que en un atac de còlera els hi clavéssin als seus hostes d’Espanya.

Mentre esperàvem que parés la pluja, hem visitat una llibreria (bàsicament perquè tenia la curiositat de saber els preus i el tipus de llibre que es llegeixen aquí). També están bojos per la saga de Eclipse, Luna Nueva, etc. També tenen al top ten l’últim llibre de la trilogía de Stieg Larsson… como no. El cost dels llibres és similar al nostre i comptant que ells tenen un poder adquisitiu inferior, és un article de luxe.

Visitant la secció de fruiteria d’un mercat exterior, me n’he adonat de l’autèntica olor de Filipines, tots els països tenen una olor característica i aquí, barrejant els mangos amb les magranes, amb d’altres fruites que no sé ni com es diuen produeixen una mescla estranya. M’informaré més sobre aquest tema i ja aprofundiré.

I després ve el millor. Entrant a un altre “mall”, és a dir, uns grans magatzems anomenats “Market! Market!” hem estat buscant, de nou, un mirall per la nostra habitació (despertar-se cada matí i no poder mirar-te al mirall ha estat una experiencia única, he estat de vacances fins i tot del meu propi reflexe), doncs el que deia, buscant el mirall, ens hem introduït en la vida i costums dels autòctons. Encuriosida per saber quins són els seus articles de consum, he descobert coses com:

- En la part infantil hi ha una recreació de carros on el nen fa de portador de passatgers i així els nens aprenen a portar a gent amb un carro.

-Armaris de plàstic de colors: no pots renunciar al disseny tot i no tenir IKEA a prop. A més si ve una inundació o abundats pluges, què millor que tenir un mobiliari de plàstic, amb les seves calaixeres, les seves vitrines…

-La Barbie autóctona: acostumats a la típica Barbie rosseta o com a molt la Skipper que era més “achaparraeta” , aquí han fet la seva propia versió de Barbie filipina.

Però dins la secció Barbie, trobem la moda de les nenes més ”cool”: zapatroncos Barbie. Si jo hagués tingut accés a aquest tipus de sabates de petita… otro gallo me cantaría.

-Secció de teles. He tingut el meu moment Ribes&Casals, ja sabeu que jo, això de comprar teles em torna boja, i he descobert l’ultima moda en estampats ètnics, a un cost de 0,25 € el metro. Amb uns estampats… a cuál peor.

- Làmpares que combinen un tronc rústic amb llums psicotròniques de colors. No fa llum, però per posar al raconet pot ser preciós.

-I la joia de la corona: vestidets de gala per a les més jovenetes. No us enganyaré, primer em pensava que estaba a la secció de disfresses, però no, l’Òscar m’ha tret del meu error dient-me que les nenes més benestants són vestides així per a les grans ocasions.

Però bé, continuant amb la vida diària a casa, us diré que la nostra experiencia parlant en anglès està fent les seves evolucions. Ja sóc capaç de parlar sobre cinema i me n’he adonat que ens roben a mà armada. Aquí pots anar al cinema per 2€!!

M’he atrevit a mantenir una conversa sobre política. De fet, sóc incapaç de parlar de política en català i m’he descobert a mi mateixa parlant de política en anglès… em surt milllor en anglès. És menys críptic.

I per acabar la publicació d’avui, us diré que avui ha arribat una caixa enviada des de Barcelona per l’Òscar que conté dues coses bàsiques per millorar la nostra vida cotidiana. Vi i cafetera italiana. Aquí sí que he sigut feliç, café del bo i cada nit botellón a casa de vins guais! És el que té tenir un cosí que treballa amb vins, que te pones hasta la cencerreta! A veure, tot no pot ser perfecte, la primera ampolla de vi blanc que hem obert és italià i sembla un Cariñena, però segur que la cosa millora…