Nova aventura: Pagudpud o la historia de Hannah Montana la Ilocana

L’aventura a Ilocos Norte comença a Pagudpud, que té fama de platges paradisíaques, resorts molt tranquils i còmodes i alguna cascada enmig de la selva brutal. Fins i tot ja ens hem començat a imaginar els masajitos que rebrem a la platja, o bé a ll’hotel on estarem allotjats...

Però heus aquí la nostra sorpresa quan després del vol fins a Laoag i un cotxe cap a PagudPud arribem al nostre destí: Hannah’s Beach Resort.

Tot i que a la web semblava una gran cosa i l’agència de viatges amb la que vam contractar el viatge, ens l’havia recomenat, ha estat un dels inferns més grans que hem viscut aquests dies. Per començar, ens trobem una habitació amb les segúents carències:

-          Sense armari

-          Sense llençols

-          Sense tovallola pel tercer hoste (és una triple)

-          Sense paper higiènic

-          Sense separació entre el WC i la dutxa

-          Amb formigues per totes bandes

-          Amb cagadetes de ratolí

-          Amb una burra que fa l’ús d’armari

-          Amb una tauleta de vidre horrorosa que es desmonta per totes bandes

-          Amb una nevera combi familiar per familia de 20 persones per una habitació diminuta.

-          Lluny de la piscina!!!! Que és el més important.

-          Lluny de la platja!!!!

-          Amb un menjador que no té cafè, només una merda de sobre de cafè instantani que està de moda aquí anomenat 3 en 1. (i amb aquest nom no serveix ni per engreixar)

-          Ens colen que a l’esmorzar no entra la beguda (ni cafè ni suc) i que hem de pagar quasi 1,5€ per una merda de cafè instantani.

-          Amb una foca molt gran que regenta el restaurant que fa molt de fàstic

-          Amb uns preus escandalosos i sense cap altra alternativa a 50km a la rodona

-          Amb un aigua perfumada a la dutxa que fa olor a ous podrits

-          Amb una Verge iluminada (tamany gegant) tipus Divino Pastor amb una capella per

resar, presidint el gran complexe “piscinil” d’aigua bullint amenitzat per filipins tirant-se rots cada cop que passaven pel nostre costat.

 

I amb aquesta perspectiva demanem que ens canviïn l’habitació. Però de la llista anterior només aconseguim les següents millores:

-          A la tauleta de vidre que també es desmonta hi ha un ramet de flors que semblava de cementiri.

-          Foradets per on es colaven escarbatets que vam tapar amb paper

-          La porta de la nova habitació no tancava i ho deixavem tot de la mà de Déu

-          En aquesta nova habitació estem més aprop de la piscina!

-          Hem perdut la burra i ja no tenim cap tipus d’armari on guardar la roba.

-          El lavabo encara és més petit que l’anterior.

-          Ens porten tovalloles per tots

-          Continuem sense llençols, però ara ens posen unes vànoves per cobrir-nos del fred glacial de l’aire condicionat.

-          I per acabar-ho d’arreglar, contents com estàvem ni tan sols ens fan l’habitació d’un dia per l’altra!!!!

Però el Jordi i jo que som molt apanyaos, decidim buscar-nos la vida. Tenim una nevera que no ens serveix per res, i en canvi no tenim armari, doncs aquesta és la nostra solució:

El millor de tot va ser un bany nocturn a la llum de la verge a la piscina, que ens va servir alhora de neteja personal. Qualsevol es dutxava en aquella merda de bany amb olor a ous podrits...

En sortir de l’hotel anem a la recepció per pagar els consums al bar i alhora queixar-nos de tot. Ens han mirat i a la nostra afirmació: “We are in disappoinment with the service” han tingut la meravellosa resposta: “The staff is very busy” La mare que els ha parit! Ocupats, ocupats en què? Només hi havia dos hostes més en tot un complexe hoteler amb tot de gent treballant-hi. I quan l’Oscar li diu: “ Busy? Don’t tell me that....” el burro diu: “We had a problem...” jajajajaja.

Però que aquest mal servei no ens desencanti de les platges de sorra blanca amb cocoters i coralls, amb una posta de sol que no vam arribar a veure pels núvols, una excursió brutal pel riu travessant els arrossers i la gran cascada!

La verge presidint la piscina

Recomanació: Hannah Montana la Ilocana no mola gens, però jo hi aniria només per tocar-los els pebrots. Abans de marxar hem deixat totes les vànoves i tovalloles dins l’armari, el que nosaltres hem entès com a armari. El dubte que ens ha quedat és: Se n’adonaran que tenen la nevera plena de roba? Ho trobarà el proper hoste? Es pensaran que els hem robat tot? Jo tornaré només per esbrinar-ho.

Per cert. L’agència de viatges ens ha pagat un sopar pels danys i perjudicis causats. Ens hem fotut les botes!! Porque yo lo valgo. Viva L’Óreal.