UCI - Unidad de Cuidados Intensivos o Puesta a Punto

Comença un nou dia! I avui què farem? Doncs l'Oscar ens proposa un dia L'Oreal... porque yo lo valgo!! El Jordi, en Max i l'Alvaro decideixen tallar-se el cabell al saló de bellesa que hi ha aprop de casa i per aprofitar el temps jo i l'Imee (la profe dels nens) ens fem una bonica pedicura... em podria haver fet una manicura també, però mossegar-se les ungles té aquest problema!

Les noies del saló ens deixen escollir el color de la laca d'ungles... primer decideixo un color vermell horrorós, però comptant que no em combina amb res decideixo un de blanc, l'Imee un color carn.

Els nois tenen més sort, i mentre els tallen el cabell poden gaudir de les brometes dels perruquers/es. Són perruquers/es perquè tenen un sexe indefinit, Jo espero que els nens facin algun comentari en veu alta sobre els perruquers, però no. No diuen absolutament res ho troben normalíssim que els atengui un filipí/na indefinit.

Y aquí tenéis la muestra:

En acabat de la pedicura i perruqueria anem a un centre on fan neteges facials i de cos. El Jordi i jo ens fem un Basic Facial i jo després un Body Scrub. Ens agrada l'experiència? NO. Tot i que reconec que va molt bé i és ideal de la muerte, jo m'esperava més masajito i que et féssin més carícies però resulta que a la cara es posen a punxar com unes descosides i et treuen tots els punts negres, i el que és pitjor. Després t'ensenyen el que t'han tret de la cara. L'experiència del Jordi és de dolor, la meva és de menys dolor però molt més absurda. Quan acaba de fer-me la neteja em diu, en anglès i una mascarilla a la boca, "asdlñfjkasnvañlkfuoen in your face" i mentre em diu això, m'ensenya una tovalloleta amb tot d'uns puntets marronosos, jo li responc "where?" i ella em diu "in your face". I jo ni corta ni perezosa entenc que és part del tractament i que és un producte que he d'aplicar-me a la cara, he entès clarament que em deia "in your face" a la meva pregunta "where?" i quan em disposo a posar-me aquells puntets marrons al front, m'atura de cop i em diu "añsdlfjaeñifjdakfnjaelnkrjawelojfckjeofaklcjeurnaofjñcldjkfnoñeupwocajñkfw". Després d'aquestes paraules entenc que és tot el greix que m'ha tret de la cara i que seria molt estúpid tornar-m'ho a posar després del mal que m'ha fet la tia per treure-m'ho.

No hem fet fotos d'aquesta absurda experiència. 

Després de sortir amb la cara vermella i plena de granets, ens disposem a anar al McDonald's amb els nens, que tot sigui dit s'han enfadat entre ells perquè a un se li ha acabat la bateria de la Nintendo i l'altra no el deixa jugar amb la seva. Utilitzem el viejo truco de dir-los que no entrarem al McDonald's sino fan les paus. Funciona i entrem. Sabe más el diablo por viejo que por diablo....

Tarda de relax i després anem a casa de l'Alex, un amic de l'Oscar que viu a Macati. Un cardiòleg que també fa d'antiquari i de col·leccionista d'art, mobles, escultures i tot el que vulguis. No vam fer fotos de la casa perque no podíem, estàvem flipant amb tot el que hi contenia. A la foto podreu veure que estic embarassada. No us ho he dit, però des que he arribat aquí m'he engreixat quatre quilos...