Regressió

I continuant amb la tranquil·la vida filipina, ens despertem pel matí, esmorzem, els nens es posen a la sala d'estudi a fer anglès i kumon. El Jordi té una altra distracció, un pèl estranya... aquest matí me l'he trobat a l'entrada de casa perseguint formigues vermelles amb el cigarro, fins que les formigues començaven a córrer com boges, es cansaven i deixaven ser abrasades pel seu cigarret. És una petita variació del que ja feia de petit, que era una mica menys salvatge, tirar-les dins un pot amb aigua i veure com s'ofegaven. Ha evolucionat en el seu mètode. A Auschwitz hagués estat molt útil el seu cervell torturador.

I quan han acabat amb el nens m'ha tocat a mi. Senyores i senyors m'estic dedicant a aprendre tagalo. Sí, mira, cadascú es distreu com pot. De moment ser comptar fins a 10 i les parts del cos. També ser dir bon dia, etcètera. La paraula que més m'ha quedat és la que correspondria amb dir-li a algú "pija" que aquí es diu Maharte.

Al migdia contiuem fent de cocinitas amb un sofregit de tomàquet i pollito. És que aquí la carn és molt cara, i el peix que tenim a la nevera està destinat a fer una paella, així que només cuinem pollastre. Jo sóc feliç.

I per la tarda, un cop ha arribat el cap de família de treballar, el xofer ens espera per anar a comprar el super. I tenim xofer perquè és impossible conduïr en aquesta ciutat, tot i que l'Oscar ho fa molt bé això de conduir enmig de l'aboràgine, és un infern està pendent de qui se't cola, del Jeepney que se't cola, dels Tricycles que se't posen pel mig. A veure si avui aconseguim comprar coses que no siguin marranades i comprem menjar de veritat. I per aquesta tasca canviem de super, continuem amb la ruta dels Malls i anem a visitar-ne un de "luju" a Rockwell. Una zona de nova construcció d'alt standing que fan contrast amb la pobresa més absoluta.

 Aquest centre comercial té una cafeteria guai on poder prendre un expresso com Déu mana.

Amb el seu estil Starbucks, estan totes les filipines culturetes prenent un barreñito de cafè amb el seu portàtil i amb el seu reposalibros de taula. 

Al super no hi he fet fotos, perquè molts productes ja són coneguts per tots nosaltres, la nova troballa però, ha estat els ous ja bullits amb no sé quin producte que fa que per fora siguin vermells i per dins el rovell sigui d'un color marronós.

Un cop feta la ruta del super, i mentre esperem que el xofer arribi a buscar-nos amb tota la compra, veiem entrar i sortir de la porta del Mall tot de Presleys acicaladas, hechas un pincel que venen a gastar els dinerons.

En acabar anem cap a Barcino a sopar, al primer que es va obrir aquí i que està situat a Ortigas.

Bé, no ens ho passem malament del tot. Però no us deixeu enganyar per les fotos, tot això era a les 21h de la nit, i la festa ha acabat a les 22h, els horaris aquí són intempestius. Hem anat cap a casa i els nens ens han esbroncat per haver arribat tan tard. La nostra excusa ha estat la gran cua que hem trobat al super i que hi havia molt de trànsit i que hem comprat molt i que... i que... i que tenen 7 anys, hòstia, a callar i a dormir.