Doncs ja hem arribat a Manila. Després d'un viatges esgotador (tot i que s'ha fet més curt del que pensàvem) hem arribat a l'aeroport internacional Ninoy Quino.
Només arribar, ja he vist la publicitat dels famosos micos petits de Bohol! Per fi! I m'he jurat i perjurat que no tornaré a Barcelona sense un little monkey a la maleta. Viu o mort, tant me fa. També he decidit que els canviaré el nom, i tot i que el seu nom original és Tarsier jo els anomenaré Karakús. A veure si aconsegueixo que els filipins adoptin el nou bateig.
Com us podreu suposar, el primer dia ha estat un infern, a part del canvi horari i el cansament corresponent del vol, l'Oscar no ens ha deixat dormir en tot el dia per tal de véncer més ràpidament el jet lag i per acostumar-nos al seu horari.
Ja us dic ara que no ens costarà gens acostumar-nos a aquesta vida... la chacha filipina, la dida dels nens que alhora excerceix de professora d'anglès, el xofer... això és vida!
La nostra primera experiència a Manila ha estat anar al supermercat. Pel cansament, el Jordi i jo portàvem una tonteria considerable i ens hem dedicat a fer fotos a productes filipins que no tenen desperdici: noms estranys, peix assecat que fa una pudor increïble, però el nostre preferit ha estat la salsa de soja PUTI, la qual, evidentment hem comprat.
A continuació ensenyo fotos. (No explico res més perquè encara no estic recuperada del tot, quan ho estigui, ja explicaré més coses)
Comiat a l'aeroport amb els filipinos de Artiach
A l'smoking area de l'aeroport de Barcelona distraient a l'Alvaro.
Enjutaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Que majetes el little monkeys! Compta amb mi per la recollida de signatures per fer el canvi de nom.
ResponEliminaQue bien vivimos! Trae salsa Puti para el sushi por favor
ResponElimina