Binondo, Quiapo i Fort Santiago

És la viva recreació de Michael Jackson. Ara està de moda el Billy Jean pels nens.

Després de moltes intentones fracassades, per fi, avui ha arribat el diade gaudir de la comunitat xinesa de Manila i els seus tranquils i perfumats carrers. Aquesta vegada els nostres guies han estat la dida i el xofer, els nostres invitats: “dos monsters petits” o sigui els nostres Zipi i Zape. Binondo és un dels barris més antics de Manila on es concentra una part molt important de xinesos. Arribem a l’Església de la Santa Cruz que és punt d’inici i d’entrada a una de les portes principals que dóna la benviguda i t’anima perquè entris a gaudir d’un petit bossí de la Xina a Manila.

Ple de botigues amb objectes per Feng Shui, farmàcies xineses, sabateries xineses, fruites exòtiques, ponts per travessar un riu putrefacte, gent, gent, gent, molta gent i cotxes, cotxes, cotxes molt transit.

Església de Santa Cruz

Hem passejat pel carrer principal de Chinatown fins arribar a l’Església de Binondo. Una de les coses més impactants és el nombre de nens “homeless” que hi ha, entren a l’església i et segueixen i resegueixen fins que els dónes alguna cosa de menjar o diners (preferiblement menjar, els diners se’ls prenen els germans més grans).

A continuació hem anat fins a Quiapo, al costat, un dels barris on hi ha l’Església de Quiapo i a més els seus carrers és com uns grans encants. T’ho poden vendre tot.

I caminant, caminant, hem travessat un dels ponts més importants de la ciutat per sobre del riu Pasig (el més important de Manila) i ens hem trobat al cantó oest amb l’edifici de correus, i a l’altra banda el Metropolitan Manila Theatre. És un teatre dels anys 20, per tant és Art decó, un dels últims edifcis d’aquest estil en tota Àsia. Fa uns deu anys que no està actiu, està tancat i diuen que “under construction”. Com tot en aquest país. Això no s’ho creuen ni ells, en arribar davant de la porta principal, hem intentat mirar a través dels vidres i sigilosament ens ha vingut un “pulis” a dir-nos que nanai de la Xina, que no, que no podem fotos a l’interior, només a l’exterior.

I d’allà anem de nou a Intramuros, ens vam deixar de visitar una cosa molt important: Fort Santiago. Una fortificació que sembla una casa de putes. Inicialment construïda al segle XVI pels espanyols, després durant una ocupació británica va canviar de mans, després un terratrèmol, després van arribar els japonesos a principis del segle XX i s’ho van apalancar i ho van utilitzar per als presos.

Un dels fets més importants que va pasar durant l’època espanyola va ser la captivació de José Rizal, heroi nacional filipí, que va ser el promotor de la revolució en contra dels espanyols, pobret el van afusellar els espanyols al 1896 i a partir de llavors els filipins van tornar a prendre el poder el país. No esperaven que durant la segona guerra mundial vindrien els japos a tocar els pebrots…

Vistes de Manila des de Fort Santiago

Típica paisana con su niño pobre, los dos vestidos regional.

Sense comentaris

Un típic "pulis" de Intramuros. Porten el fusell ametrellador i un barret a lo Peregrí de Santiago de Compostela

La porta principal de la fortificació.