Curiositats filipines I: El trànsit de Manila

Ja he explicat el complicat trànsit de Manila, però hi ha detalls que val la pena esmentar. Per començar, aquí, el transport públic funciona de diverses maneres, un tren o metro aeri (no pot ser soterrani), taxi pels més rics, amb Jeepney que seria l’equivalent als nostres autobusos, o ja per últim pots anar amb tricicle. D’aquesta última opció tens dues modalitats, o és un sidecar amb una moto o bé una bicicleta.

Tots es combinen en els carrers colapsats on l’últim mono és el vianant. Per acabar-ho d’adobar estan els camions que ho col·lapsen tot, en la seva gran majoria de marca ISUZU  i com no, hi ha els cotxes normals. Però molt normals tampoc són, perquè tots els cotxes porten els vidres tintats per tenir més intimitat i perquè no es vegi qui hi va dins.

La majoria de cotxes són Toyota, Kia, Honda i pocs Ford. En tot el temps que he estat aquí només he vist un Audi i un Volkswagen. Però això és un detall que només una malalta com jo podria fixar-s’hi...

Condueixen com bojos, no hi ha cap tipus de normes establertes, bé sí, les seves. Tu passes quan vols passar i els altres s’esperen, giren sense intermitents i  només hi ha un semàfor. UN. I no funciona bé. Quan està en vermell  els cotxes passen i quan està verd has d’esperar-te per passar perquè estan passant cotxes a tota hòstia que venen d’un altre cantó. Per acabar-ho d’adobar hi ha policies que regulen el trànsit que no s’enteren de res. Així que poc poden regular.

El tema semàfor em té ben intrigada, perquè efectivament, com a peatons ens hem trobat davant d’un semàfor en vermell i no l’hem creuat (sobretot perque anàvem amb els nens i no poden veure com creuem en vermell) i veiem que tothom es posa a creuar. Però quan es posa verd, tots es queden quiets perquè llavors comencen a creuar camions... no estan acostumats a aquestes normes i per un semàfor que tenen no ens posarem a explicar com funciona.

Per altra banda, també m’he fixat que molts cotxes porten darrera la frase: “How’s my driving?” seguit d’un número de telèfon. Es veu que si algún cotxe comet una infracció i tu la veus, pots trucar al número i informar a l’empresa o a qui sigui de la mala conducció de la persona. Ja molaria tenir-ho a Barcelona... jo em passaria el dia trucant.

Un altre fet curiós és el dels dies de circulació. Si la teva matrícula acaba amb 0 o 1 no pots conduïr els dilluns de 7 a 19h, si té el 2 o el 3 no pots els dimarts, i així fins arribar al divendres. Dissabte i diumenge barra lliure. L’Oscar s’ho ha muntat superbé i té tots els cotxes (empresa, particular, xofer) amb el número 1, així que els dilluns no pot fer res. Ooooh what a pitty!

Les infraestructures estan fatal, hi ha poques autopistes i per fer el viatge que hem fet de Manila a Laoag, ens hem vist obligats a agafar un avió, només eren 400 quilòmetres, però amb les carreteres que tenen haguessim trigat 8 hores.

Hem volgut fer aquest monogràfic sobre el trànsit, però continuarem fent més episodis de "Curiositats Filipines". En el proper capítol parlarem de les fruites...