dilluns, 2 d’agost del 2010

Les coreanes marranes i la nostra intranquil·la vida...


Aquestes són les Coreanes Marranes...


Avui  ens hem llevat i com sempre, desde que estem a Bohol, hem demanat l’American Breakfast i no el Continental o el Pilipino, sempre ens han decebut. L’esmorzar consisteix en un mango juice, ous ferrats, beicon, café amb llet en pols (opcional) i torradetes, pel matí ens ho jalem tot, ho devorem tot tant els els nostres “zipi i zape” com nosaltres, gaudim d’unes vistes formidables i tranquil·litat extrema, trencada únicament per la presència de la banda de foques coreanas que no tenen maneres ni gràcia: per caminar arrosseguen les xancletes, es roten (es tiren rots), xisclen, esmorzen amb el portàtil davant, enguarren el teclat del seu portàtil amb tot el greix que tenen entre els dits de menjar, beicons, mantequilles i guarrades diverses, vesteixen amb modelets horrorosos (shorts de supergordis i ajustats, es banyen a la piscina vestides) i deixen la taula plena de “lamparones”.
Però avui han superat tot pronòstic. Hem presenciat  el punt culminant del seu comportament: una d’elles, s’ha tret la pasta de dents , el raspall  i ha començat a passejar-se pel menjador rentant-se les dents. Davant la nostra estupefacció, hem pogut veure com dues companyes de taula han fet exactament el mateix, però elles han decidit fer-ho in situ mentre d’altres persones esmorzaven tranquil·lament. Deu ser moda coreana. Bé, terrorific, fan molta por.

En fi, parlem del dia d’avui. Ens hem traslladat a un altre hotel però a la platja, que hi ha a una extensió de la ïlla de Bohol, es una petita illeta que es diu Panglao i que està connectada per un nou pont. Amb tres piscines, platja privada, 2 bars i com estavem fascinats amb tants luxes, hem començat a venir moooolts problemes derivats dels nostres dilemes. Han estat els següents:

-          Comencem per la platja o anem directament a la piscina
-          Ens estirem a la hamaca fixa o a la típica de corda que  penja entre dos palmeres.
-          Ens posem sota d’un cocoter o millor d’una sombrilla de palla
-          Sucre blanc o sucre moreno al cafè
-          Iced Tea o Buco Juice
-          Llet en pols o fresca
-          Piña Colada o Margarita
-          Biquini per la Íngrid vermell o negre
-          Estrella  o eriçó de mar
-          Sopa o arròs
-          Ombra o sol
-          Per davant o per darrera (prendre el sol)
-          Quan arribem a l’hotel prendrem cava o vi.
-          Anem a buscar  coralls o petxines
-          Preferim els Ippis (els escarbats cavall que hi ha aquí) o Mosquits

Davant d’aquests dubtes, hem decidit... fer-ho TOT.

La nit i el dia al Mar de les Visayas.



L'Àlvaro recopil·lant tots els crustacis que trobava. És una imatge paradisíaca, però el que no surt a les fotos és els milions d'insectes que hi ha...



Ja que fa més de quinze dies que no tinc els mòbils a sobre, he distreure'm d'alguna manera... porto quatre llibres llegits!




Els nens molt ocupats amb les estrelles de mar vives (jo ni sabia que poden estar vives, em pensava que eren de plàstic i servien per ornamentació)



L'àlvaro-Zipi s'ha costumitzat el seu barret filipí a conjunt amb la samarreta

Qué miedo me da el tiet Oscar.... l'Àlvaro posant davant les troballes.


Els coconuts filipins que aquí es diuen Buko, te'l baixen de la palmera, tallen la primera part de la closca i hi posen una canyeta... i a xarrupar!!!





Ja porto un altre biquini, mentre el Jordi es fa el Musculman davant del seu fill... el qual porta un modelet típic coreà.



Quina feinada que tinc aquí... en aquest moment estava pensant que anava a la piscina o a l'hamaca penjada de cordes...















3 comentaris:

  1. Coconuts? Nuts! Nuts! Nuts!

    ResponElimina
  2. Farnandu Anònim, para serviros3 d’agost del 2010, a les 7:21

    Trobo que en aquest viatge la baronessa a millorat molt i veig que es fa més amb el seu nebot amb el qual sabíem que hi havia seriosos problemes de comunicació, tot per problemes d'herència. Per altra banda n'Íngrid es veu molt estressada havent de prendre tantes decisions i aquest no era el motiu del viatge, li convé més treballar.

    ResponElimina
  3. yo otra vez, chi cheñó3 d’agost del 2010, a les 7:23

    per cert, aquestes nenes, tu, les coreanes aquestes, que netes que són, que no poden esperar a respallar-se les dents a l'habitació....

    ResponElimina