Curiositats filipines III: Cosas de Filipinos

Hi ha diverses coses estranyes, o poc comunes en aquest arxipèlag (s’escriu així “arxipèlag”? Em fa pal mirar-ho al google). No estan gaire acostumats a rebre turisme, i poc a poc es van posant les piles, però al seu ritme. Suposo que la seva manera de treballar fa que tot vagi mooolt lent. En tots els hotels tenen greus problemes per entendre que si és una habitació triple, han de posar tres tovalloles, o que quan netegen l’habitació, quan la netegen, si és que la netegen, també han de netejar els banys i les aixetes (totes tenen una de calç i de mugre horrorós). També faig una crida als arquitectes d’hotels.. perquè els banys són tan petits?

I ara faré una altra crida per a la companyia d’aviació: Cebú Pacific. Perquè ens van vendre 6 seients amb tarifa extra pel fet d’estar a primera fila, si van veure que hi havia 2 nens i resulta que els nens no poden anar a primera fila. ¿? Ho sabeu vosaltres? Jo no. I no només ens van vendre els únics 6 seients que van davant, sabent de sobres que els nens no hi poden anar, sino que preveient que 2 seients no podrien ser utilitzats, els venen amb també tarifa extra a dos persones més. Resultat, els nens sols a la segona fila i havent pagat un extra per un seient que no ens retornaran.

Una altra curiositat: quan parlen en anglès, tot i que és força entenedor, no fan el so “z” els costa horrors, així doncs per dir “three” acaben dient “tri” i et confonen, no saps si et parlen del número 3 o d’un arbre. El pitjor és que l’Oscar també ho fa, evidentment perquè l’entenguin millor, però a mi em fa l’efecte que ha après anglès a una tòmbola.

Continuant amb el problema fonètic, tenen una eterna confusió  entre la “f” i la “p”. El meu germà m’ho deia, jo creia que era broma, però és veritat. No saben dir “forty four”, diuen “porty por”. I això fa que es dificulti la comunicació. Ho vaig detectar clarament, el dia que el nostre xofer ens va dir que hi havia un incendi. Ell s’entestava a dir “pire” i jo no entenia res i vinga amb el “pire” i jo somrient, fent veure que sí que l’entenia (tàctica ja utilitzada amb anterioritat amb l’englishman i amb la mateixa paraula) i quan em giro, veig un camió de bombers i tot de fum, i jo que em poso amb cara de preocupada i mig cridant li pregunto si ha vist l’incendi de la botiga: “Do you see?, there are fire!” i ell que em fa cara de “sí, nena, sí... aquesta tia és tonta del cul” i jo que li faig cara de “sí home sí, si parlessis bé ens entendríem, rei!”

Per aquest motiu a molts rètols no posa Filipinas o Philipinas, sino Pilipinas, això els converteix en Pilipis (utilitzant el diminitiu que he triat per ells).

Una cosa que m’agobia sobremanera és el seu costum d’acabar les frases amb “sir” si ets home o amb “mum” si ets dona. I et fan sentir fatal i viejuna. Jo no sóc la “mum” de ningú. Vas pel carrer i vas sentit el “mum” per tot arreu. Per exemple, avui he sortit d’una cafeteria al mateix temps que una parella i al mateix temps que una mare amb els seus fills. La cambrera ha sortit dient “excuse me, mum” i totes tres ens hem girat preguntant-li que què volia, però com els pilipis no assenyalen mai perquè és de mala educació, ella repetia “excuse me, mum” i totes tres hem tornat a preguntar “what?”, bé jo no, jo li he dit “què vols, nena?” I ha acabat anant amb el compte a una d’elles (que era el que havia d’haver fet de bon  principi) dient-li que no havia pagat.  És clar, ella volia ser discreta i se n’ha enterat tot el carrer.

Més temes, els mosquits dels pebrots. No paren. Ara he comptat 21 picades  a les cames i 3 als braços. Les meves cames deuen ser més bones... i he anat a comprar un líquid d’aquests que et poses després de les picades, un After-Bite. I no en tenen, només calamina que diu que fa el mateix. Primer, no m’ho podia creure que no en tinguéssin, comptant que en aquest pais en deuen necessitar litres i litres amb la de mosquits que hi ha. I no era problema de comprensió, a la meva frase “After Bite for Mosquitos” és supercorrecta, mosquito es diu igual aquí que a Barcelona...

Però s’ha confirmat la meva preocupació quan he demanat “AfterSun” (és que després del dia playero, ens hem quedat com gambes), que tampoc en tenien, i em dóna un pot que posa “Petroleum oil” i jo que li responc “va home va, on vas a parar amb petroli” i me’n vaig.

Crec que el problema d’aquest país és amb tot producte que comenci per “After”... si no prens precaucions és el teu problema, tenen tots els productes “Before”, tant és així que els protectors solars són factor 60 i a tots posa “Whitening”. No sé si us ho havia dit, però aquí van bojos per ser blancs, i no volen prendre el sol ni de conya, van amb paraigües i supercoberts. Sé negre està molt mal vist. I veure un protector que és blanquejador és el summum de l’absurditat.  El que dèiem, els mola el tema de prevenir però és clar el repelent de mosquits que m’he endut de Barcelona, és com un arrebossat per ells, s’hi llepen els dits.

Una altra moda, és els àpats amb música molt alta. No sé quina teoria tenen al respecte, però si ho fan perquè la gent se senti més a gust, o més còmode o més alegre, la caguen, i fins al fons. Hem pringat un parell de dies, però ja no ens pillen més, sobretot veient al Max com no menja, es posa sobre del seu pare, es tapa les orelles i començar a cridar: “Ens tornarem bojos!!!!!!” després d’això, ens pixem de riure i marxem.