divendres, 6 d’agost del 2010

Dumaguete by night

Ara tornem a estar a Dumaguete, al hotel-hospital. I avui hem pogut descobrir una mica més la ciutat que fa dos dies detestàvem.
No ens va agradar, era bruta, molta contaminació, bassals pels carrers, escarabats per les voreres (tampoc tants, però la suggestió pot arribar a fer meravelles). I avui hem tingut un dia per redescobrir-la. Per la nit. És una ciutat de nit. Bé, per la tarda de fet, però com es fa de nit tan ràpid, quan són les 7 de la tarda tens la sensació de les 12 de la nit.
I el redescobriment ha estat quan hem agafat un tricicle que ens ha donat una volta per la ciutat. De nit. Llums tènues a les cases, partits de bàsquet en canxes públiques molt poc il·luminades, i el mar. Com sempre, el mar. Veient el port m’ha recordat Marsella, una ciutat que també pots arribar a detestar fins que la passeges i te n’adones dels seus encants.
Suposo que el secret és la nit, quan no veus els carrers sense asfaltar, quan no veus la brutícia, quan la pobresa es dissimula. I és encantadora, amb mil olors diferents, amb bars i restaurants atapeïts de guiris viejunos amb filipines joves. Una ciutat que ni tan sols intenta ser cosmopolita, tot i ser capital de Negros Oriental, tot i tenir un aeroport, és pobra.

I nosaltres, al fabulós hotel, net, còmode, llàstima de connexió Wi-Fi... i és que aquí, al sud de les Filipines el tema internet el tenen bastant oblidat. Ara fa vent, i les palmeres xoquen entre elles i fan un soroll encantador. En la llunyania, la remor dels motors dels tricicles i les motos. En aquesta ciutat no hi ha camions, ni autobusos, ni quasi bé cotxes, ni jeepneys. Només els motors de les Honda o les Suzuki i de tant en tant el so d’una sirena que encara no he descobert d’on ve.

Com veieu pel to del relat d’avui, no ens ha passat res divertit, ni tan sols hem fet fotos, hem tornat a agafar el “Barco de la Muerte” per anar de Siquijor a Dumaguete i el viatge d’avui era com una golondrina del port de Barcelona, calma, quietud, lentitud... Les bruixes s’han portat bé i ens han deixat marxar tranquils. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada