Rumbo a las Visayas: primera parada BOHOL

Una de les destinacions més esperades de tot el viatge a Filipines era Bohol. Un dels fets més importants que van ocórrer en aquesta ïlla va ser l'agermanament, el pacte de sang entre Legazpi i el Príncep de Bohol (Tagbilaran que vol dir príncep) i d'ençà llavors van començar les relacions hispanofilipines.
Però no, això m'importa una merda, jo he vingut aquí a veure els little monkeys. De fet, només baixar de l'avió a l'aeroport de Manila, després de 12 hores de viatge la meva primera paraula en anglès va ser: "Where are the little monkeys?" tal i com li havia promés a l'Andújar. La resposta va estar en una gran pancarta a la sortida de l'avió on hi havia una imatge d'un monete i hi posava BOHOL.

I aquí estem, en un hotel paradisíac (aquest sí) amb una piscineta guai, amb jacuzzi amb vistes idíl·liques a l'ïlla de Cebú i enmig de la muntanya, motiu pel qual tinc una cobertura chichinabesca i no puc penjar totes les fotos que voldria. De fet, estic escrivint i dubto que pugui acompanyar aquesta publicació amb fotografies... Legazpi dirà.

El comité de bienvenida, estan a dalt de les muntanyes va ser una supertempesta tropical que la vam patir debajo de un chamizo sopant i amenitzat per una banda de música que tocava en directe, amb una petarda que es va dedicar a destrossar totes les cançons i la nostra pau interior. És per això que vaig decidir baixar a l'spa i fer-me un dels meus massatges a 3 euros (no vaig pensar que des d'allà l'orquestra també se sentiria i el relax se'n va anar a la merda). Com deia, hi va haver una supertempesta i els hostes natius es van dedicar a banyar-se a la piscina, i seguint la frase: allí donde fueres haz lo que vieres, vam permetre als nens que es banyessin en ple diluvi. S'estava millor dins de l'aigua que fora.

Avui hem visitat els monetes, les Chocolate Hills (que són unes muntanyes formades per coralls i petxinetes, i que a base dels anys semblen tetillas gallegas de chocolate), hem dinat en un vaixell creuant un riu on suposadament hi ha una cascada, una pedazo pitón de 200kg., i he comprat souvenirs per alguns membres de la família i amics (cosa que m'ha fet perdre diners i temps, que lo sepáis).

L'únic to negatiu de la visita ha estat... (i parlo del punt negatiu, perquè si voleu saber el positiu només cal que poseu Bohol al Google i ja us sortirà) els putos coreans.
Només arribar a l'hotel ja vam trobar-hi allotjats una convenció de teenagers gordos i coreans. I us preguntareu que com sabem que són coreans? doncs primer perquè són gordos, i segon perquè sempre es fan fotos amb dos dits com a símbol de victòria. I com sabem que són teenagers? perquè només fumen, beuen i estan a la piscina (hòstia, el mateix que faig jo!!!!)
Però és que el pitjor és que han estat als mateixos llocs que nosaltres. I no només els teenagers, sino tota una sèrie d'autocars IMSERSO (compteu que per aquesta zona ara no són vacances, estan a ple hivern i els únics que viatgen són els IMSERSOGUYS) que han vingut a conéixer una de les ïlles més turístiques de les pilipines. (d'aquí a uns dies ja us explicaré perquè s'escriu pilpines amb "p" i no amb "f")

Com a final del dia, el nostre xofer que avui es diu Marc, la setmana passada es deia Rafi i el de Manila es diu Arc (això només ho poso per demostrar que tenim més d'un xofer) pretenia portar-nos a més esglésies, per cert, no us he dit que també hem visitat moltes cutre-esglésies avui (aquesta gent és una cutre, no en restauren ni una, i els voluntaris que hi treballen vigilant a l'interior es pensen que tenen la gran joia de la corona, i t'estan perseguint durant tota la visita, no fos cas que t'emportéssis el Santo Niño (mireu a google si voleu)  i a sobre et fan pagar a l'entrar i també per pixar a la sacristia, al bany de la sacristia, vull dir). Després d'un rotund NO, ens ha proposat a anar a una Bee Farm, altrament dit una granja d'abelles, a la qual cosa també hem respost amb un rotund NO. Les abelletes del pebrots ens importen menys que les cutre-esglésies d'avui.

Així que hem anat a parar a una cafeteria propera a la badia i sota un immens arbre que ens feia ombra, la gespa arribava fins l'aigua, silenci absolut i a sobre podíem veure els vaixells pesquers... però sense prendren's cafè, perquè la màquina no funcionava. Cansats però relaxats d'aquesta troballa de lloc ha tocat piscineta i jacuzzi (els nens a fer Kumon que és el que els toca) i com ho han fet molt bé han pogut fer un bany nocturn.

Plis plas, mañana más y sino Legazpi dirà.